En termes generals el castellà és la llengua predominant en l’oci dels joves catalans, des del consum de televisió fins a les relacions amb els amics. Encara que, en cada àmbit el català hi té un presència i un pes diferent. A l’hora d’avaluar el consum de mitjans de comunicació sempre s’ha de fer referència a l’oferta existent, així com, a l’hora d’analitzar les relacions interpersonals s’ha de conèixer el context sociolingüístic de l’individu.
En el cas del consum cultural en català, un dels problemes és el poc mercat cultural en català que existeix a Catalunya per als adolescents i joves en comparació al mercat hispanòfon i anglòfon. Per exemple, s’ha demostrat que en el salt de la infantesa a la joventut hi ha un buit televisiu important en català i de producció catalana, els infants que seguien la programació infantil del K3 no troben el seu espai televisiu en català en el pas a la joventut. El consum de música en català és molt minoritari i totalment correlacionat amb la llengua inicial, mentre que el consum llibres en català és més igualat en les dues llengües degut principalment al paper de l’escola en la creació d’hàbits de lectura, tot i així cal seguir fent grans esforços per fomentar l’hàbit de lectura. En el món digital hi ha clares diferències entre l’ús com a consumidors (consulta de pàgines web) i l’ús com a productors (correu electrònic, xat). El usos com a productors estan molt més relacionats amb la llengua de l’interlocutor que els usos com a consumidors. L’opció català i castellà, depenent de l’interlocutor, és la més escollida pels joves per comunicar-se per Internet.
