Tuesday, 16
Dears,
Bé doncs, l’aventura continua, avui he passat el dia treballant a la Library of Queen Mary (gairebé tinc tota la matriu de Mataró), però he passat moltes hores sola i sense conversa.. ai ai.. sort que a l’alberg començo a fer relacions amb gent d’arreu! És molt curiosa la fauna que viu en aquest alberg, són gent treballadora i força gran amb vides estranyes… o bé, potser és que no les acabo d’entendre! Em fan molta gràcia els italians amb el seu accent tan característic, també hi sudafricans, francesos, alemanys, hongaresos, portuguesos, mexicans, eslaus i ara acabo de conèixer una noia basca... ufff però.... sort dels holandesos que em fan de profes, perquè són els únics que parlen un anglès una mica de cent!! També m’he arribat a l’escola on vull fer anglès i diuen que la setmana vinent estan de vacances... :-( bé, m’esperaré, dilluns aniré a fer la prova d’anglès a veure a quin nivell em posen.
Ah! Dissabte he quedat amb la Laia, una amiga d’anglès, em fa il·lusió poder xerrar amb algú conegut i no sentir-me tant formigueta en aquesta immensa ciutat!
Ah! Dissabte he quedat amb la Laia, una amiga d’anglès, em fa il·lusió poder xerrar amb algú conegut i no sentir-me tant formigueta en aquesta immensa ciutat!
4 comentaris:
Epss...
La sensació de formigueta és bona. Els petits veuen fàcilment els grossos, els grossos els costa veure als petits.
Això ho sé perquè miro ocellets.
Estaria bé que expliquessis la sensació que tens quan parles amb els que no son “holandesos”, els parles amb signes?. Els dius que “apabuenas”?. Els agafaries per el coll?.
Seriosament, estic content de que cada dia envies noticies al bloc.
Records de l’avia Maria.
Ei, Vanessa, s'estan fent sentir els efectes de "mmmhhh, tinc que treballar que tinc molta faena" per a evitar el contacte... però recorda que tens que fer amiguets prenent lo sol (quan n'hi haigue) ;-) Ei,si descobrixes per què els holandesos parlen millor l'anglès que els anglesos, explica-me-ho. Jo no ho entenc... però és la realitat.
Bones Cuqueta de llum naixent... bé i ala resta del blog!
Ostres per a mi el messenger és una manera diferent de comunicar-me, però a través de blogs molt més.
Bé no m'he pogut connectar fins avui... bé en realitat he fet el cor fort i avui he decidit que ja estic preparada per escriure sense que em surti una llagrimeta ;p No hi ha com ser una bleda.
Benu deixem-nos de ploriqueig i anem a fer el xafer... Com va amb l'amiga Laia? les porquerotes de l'habitació?, el solet o la pluja?, ...
Pel que fa a l'alberg quan hi vaig ésser era igualet que aquest. No són modernillus que diguem, però segur que és de lo més acollidor.
Bé no et faré un rotlle patater, però estic anb el Sr sopa que els petots poden observar al grossos i tal com et va dir en Bastardes quan estiguis preparada ja sortirà la GRAN Vanessa amb el seu anglès amb accent català de la part més arenyenca del Maresme.
Mil musus i fins el següent escrit. Ah tinc un movilint que pot fer viodeo conferències. JA investigaré per fer quelcom. Un mes sense veure't la cara no podré soportar-ho.
Muxus! Míriam
Eiiiii Vanessa!!
molts ànims en la teva aventura anglesa, acabo d'arribar de les mini vacances i m'he posat el dia de tots els teus moviments!! No et desesperis ets mooooooooolts valenta!! I recorda q el món és un "clinex" i que el més segur que et trobis algú conegut. De fet ja m'han dit q la Carme majó corre per aquí Londres.
Molts anims i segueix escribint i recorda...que l'anglès no és difícil de dominar i menys si és baixet i es deixa ;p.
segueix així i recorda que crearàs escola de gent disposada a fer la maleta i marxar amb l'excusa o no de fer una tesi...la qüestió és viatjar i coneixer!!!
Molts petons "marieta" :)))
Marta
Publica un comentari a l'entrada