From Thursday to Monday, 6th to 10h

Ep family!

Uiiii fa molt que no escric res! Hehehe això vol dir que estic distreta! El dia a dia segueix igual, I’m learning english in the morning and working in the afternoon, però com a novetat... hi ha una noia coreana a classe que es diu Kyung Sook, que ens fem força i l’altre dia em va proposar practicar el nostre anglès a la church, al principi no la vaig acabar d’entendre... però després em va explicar que ella anava cada divendres de 19h a 22h a una església i parlava amb gent britànica tot prenent te, em va dir que anava molt bé poder parlar amb gent d’aquí i que era molt difícil fer amics britànics, i és ben cert! Doncs vinga, divendres passat a les 19h estava plantada davant de la porta de la church, i sí, hi havia força gent jove, vam fe un pica-pica i després vam sopar (de gratis) tot parlant distesament sobre temes diversos fins després de sopar que ens van posar un power point (és una església super moderna) sobre la religió cristiana i la importància de Jesús, sí, sí tal com sona... doncs res que durant una hora vam fer un col·loqui en anglès about Jesús and his life!!! Hehehe surrealista tot plegat! Quan vam acabar la Kyung Sook em diu: què t’ha semblat? Va bé, no? dues hores speaking i una hora listening! Hehehe de tot se’n pot veure la part positiva, però em sembla que amb un divendres ja n’he tingut prou!
L’endemà dissabte vam quedar amb la Kyung Sook i una amiga seva la Jin per anar a Oxford, és a gairebé 2h en bus des de London, però econòmicament és assequible, després de petits problemes per trobar-nos vam iniciar el viatge cap a Oxford, i la veritat és que va ser força descepcionant... hi ha molts colleges i moltes libraries però com els anglesos són així de xulos a tot arreu s’havia de pagar… i clar, nosaltres fem turisme pobre… és a dir que no vam veure res de res, al final vam decidir pagar tres pounds (gairebé 5€) per entrar a veure el Christ Church College, que és on s’ha rodat la pel·lícula de Harry Potter, un pèl car per veure un menjador, però vaja és el que hi ha! A les 16h ja estàvem més que cansades de fer voltes per fora dels edificis i vam decidir tornar. De tornada ens vam inspirar i vam dir de visitar el British Museum que cap de nosaltres havia vist, però com no, amb el fantàstic dia que portàvem a les 18h vam arribar a la porta i a la 18h tancaven! Res tu! Pleguem!

Però diumenge... va ser fantàstic, un dia realment aprofitat! Al matí vam quedar amb l’Abbi i vam començar la ruta Norman Foster, és un arquitecte que els londinecs i bona part del món admiren i jo m’hi afegeix-ho! Bé, doncs, vam començar pel Millennium Bridge, és el pont més nou de London, fins a la Tate Modern, museu d’art contemporani, on feien una exposició de Dalí que tenia mooolt d’èxit. Després vam anar cap a la 30 St Mary Axe (conegut popularment com el cogombre, The Gherkin), que és la germana gran de la torre Agbar de Barcelona (pero no del mateix arquitecte), i per acabar vam passejar-nos per Canary Wharf, l’estació de metro que també ha dissenyat en Foster. Canary Wharf, és una illa construïda artificialment, crec que volent imitar Manthattan, és a dir, atapeïda de gratacels, però com era diumenge sembla un escenari d’una pel·lícula perquè no hi havia absolutament ningú! Feia impressió de veritat!!!

I res, avui dilluns sant tornem-hi, a les 9h cap a la classe, que els hi he explicat tota la història de la samarreta de salvem-la, i demà... ueueue tinc visita! A la tarda me’n vaig cap a l’aeroport d’Stansted a recollir la Mireia i a veure quines activitats organitzem per aquests tres dies!
Kisses!