Iepa people!

First of all, HAPPY NEW YEAR!! Uff crec que avui comença my second step in Toronto... tinc la sensació que torno a començar... aquestes tres setmanes de viatge i amb la Míriam han estat genials, però ahir mentre acomiadava a la Míriam a l’aeroport em van tornar a venir aquelles pessigolles a la panxa... aquella sensació que la meva aventura continua! És una sensació contradictòria perquè estic contenta de seguir aquí, nous reptes, more english, més tesi, noves persones però ja han passat gairebé 3 mesos i començo enyorar cosetes...

Bé, primer notícies importants i després us vaig el resum del viatge canadenc! Primera notícia super important, la Gladis ha marxat a buscar el sol... sí sí, és un ocell a la recerca de bones temperatures! Primer cap a Hawaii i després a Equador! O sigui, que em quedo sola a casa, sense la Gladis ni en Bambi durant 3 mesos! Res doncs, hauré d’organitzar més soparons a casa i a fer caliu!!! Hehehe què us pensàveu que diria?? :-P

Ara ja nem cap al viatge! Acabat NY ens vam endinsar cap a Canadà i concretament la província de Quebec. Puntualització important: que no em diguin més que Quebec és Catalunya perquè no m’ho crec!!! A Quebec es pot viure plenament en francès... cosa que a Catalunya amb el català això no passa!!! Tothom parla francès!!! Primera constatació estem a l’aeroport i esperem el bus cap a Montreal city, pregunto a un noi jovenet (no devia tenir més de 15 anys) si el bus que esperàvem era correcte i a quina hora passava. Resposta: no parles francès? És que el meu anglès és molt dolent...La meva cara: :-S . Pujo al bus, pregunto al conductor... resposta: única i exclusivament en francès!!! Vaja que ens vam endinsar en el món del francès i vam treure la pols al nostre francès rovellat... i vinga! a descobrir Montreal! S’ha de dir que passar el Nadal fent turisme és estrany perquè la ciutat sembla una ciutat fantasma... la gent és a casa celebrant-ho amb la família i els carrers estan deserts, és a dir, que ens queda un record una mica trist de Montreal altrament dit, the ghost city... però pel que vam voltar em quedo amb la Cathedral de Notre Dam, el carrer Saint Dennis i el metro (molt artístic) ah! I sens dubte amb les crepes!!!

(tomorrow next step)

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Vanessa!!que dius que estàs sola???
ESpera que vinc cap aquí!!! jejejejNo fa falta que ens ho diguis...ja ens combidem!!
Escolta agafa receptes d'allà! una de les coses que m'hagradaria fer és un dinar dels nostres, però que cadascu aportés un plat típic o que els hagués agradat d'un dels països que han visitat. Què et sembla??? força interessant, oi?? Au apunta apunta!!!

Un petonàs

Marta Martori

Anònim ha dit...

Ei VAnessa, sento fer de pepito grillo (en català com seria? el grill manelet?) però això de més tesi ja és veritat? Per una banda em fa por que tornis amb la tesi sota el braç i per l'altra em sembla que t'ho estàs passant tant bé que no sé jo si avança gaire... ja ens explicaràs.

Anònim ha dit...

nenaaa!!! a veure si actualitzem una mica eh!! que tens el blog molt abandonat!
un petoneeeeeeet!

Anònim ha dit...

vanessa, where are you? :(